per Jesús Lladó @JessLlad

Hi ha tres tipus de palíndroms. Els que anomenem “lletra a lletra”, que són els més habituals. És a dir, aquells en què la simetria es produeix tot llegint a la inversa lletra a lletra. En podríem dir “fonemàtics”. En segon lloc els “sil·làbics”, en què la simetria es produeix per síl·labes, i en tercer, els paraula-a-paraula, que en podríem dir “morfemàtics”.

Dels primers ja n’hem vist uns quants. De sil·làbics en veurem alguns, però abans vull esmentar la manera com els francesos els anomenen: verlan, que és la inversió sil·làbica del mot l’en-vers.

De sil·làbics catalans podem començar pels nostrats

LA PELA ÉS LA PELA

(LA-PE-LA-ÉS-LA-PE-LA)

VITAL ÉS, MÉS GUANY, MÉS ESTALVI

(VI-TAL-ÉS-MÉS-GUANY-MÉS-ES-TAL-VI)

     I pel que fa als morfemàtics, tenim, per exemple

Jo? Bé. Ben viu, ben bé jo.

Sóc el que faig? No, faig que el sóc.

Aquest tipus és el que s’usa menys actualment. Però els llatins n’eren uns mestres consumats. En posaré un exemple perquè és l’origen. La primera part fa referència al Gènesi 4:3,4: “Caïm recollí el fruit de la terra i el lliurà al Senyor. I Abel, també, agafà el més prim del seu ramat, i lliurà el més gras.”

Sacrificabo macrum nec dabo pingue sacrum.

Quan aquestes paraules es llegeixen en la direcció habitual, podrien ser les de Caïm (“Sacrificaré el prim i no el gras”). En canvi llegides a l’inrevés, paraula-a-paraula,

Sacrum pingue dabo nec macrum sacrificabo.

podrien ser dites per Abel (“Sacrificaré el gras i no el prim”).

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

– Arriba la San Miguel. O voleu gimnàs?

                        – A la birra!

---

 

---