13 Jul

“John Ford a París”, Capítol 9

Segon dia

per Maiol de Gràcia

Com a turista ocasional, he visitat centenars de ciutats. He vist esglésies, museus i monuments, palaus, places i ponts famosos. He vist mil racons tan idèntics a Barcelona, tan replets de turistes ocasionals com jo mateix, que un dia vaig desistir.

parisPerò ara que m’estic a París vull tornar-ho a provar. Vull perdre’m per la primera cantonada i trobar-me de cara amb les essències originals, amb el París de veritat, amb tot allò que em crida des de la vorera oposada, amb les olors i les vergonyes, les misèries i les petites victòries mundanes, que segur que també n’hi ha.
Com que sóc l’epicentre del meu pla, començo pel que em queda més a prop. Visc en un barri del sud de la ciutat i tiro de Google per marcar els punts d’interès principals. Fixo una ruta que em porti pel forn, el mercat i la llibreria més propers. Comprovo que el mòbil tingui prou bateria i surto al carrer.
Per ser febrer fa prou sol. M’aturo al primer caixer i trec diners. Busco un bar amb terrassa i en trobo unes més enllà. M’assec davant d’una tauleta diminuta, demano croissant i cafè amb llet, deso el mòbil a la butxaca i em dedico a contemplar la vida al meu voltant.
Faig una mirada panoràmica que baixa des de les teulades fins als transeünts que em passen pel davant. Casualment, la primera persona és la veïna que ahir va entrar al pis quan jo en sortia. És morena i bonica, amb el nas arrufat i la cara sorneguera. La segueixo amb la mirada fins que tres carrers més enllà, quan ja només és un punt de colors, entra en una botiga.
Mitja hora més tard encara no n’ha sortit. Pago i m’hi dirigeixo. Em sembla recordar que en aquella direcció hi queden el forn i la llibreria. M’aturo just al davant i contemplo el rètol. Es tracta de la Librairie Avignon. Miro a l’interior i comprovo que la veïna hi feineja amunt i avall.
Hi entro i em presento.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *