per Jesús Lladó @JessLlad

No ho sé, però potser la dèria per l’ecriptura palindròmica va venir del bustrofèdon. Com a hipòtesi trobo que té sentit. Si no, com diuen els italians “si non è vero, è ben trobato”.

Però què és el bustrofèdon? Del grec βουστροφηδόν, on βου (bou), στροφή (volta o gir) i δον (sufix adverbial), és un tipus d’escriptura en la qual les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de manera que la seva lectura no implica cap salt. El nom prové del moviment que fan els bous en llaurar la terra en el qual, òbviament, no hi té cap paper el salt a què ens obliga el canvi de línia.

          Exemple grec de bustrofèdon                Lapis Niger

Moltes llengües antigues usaven aquest sistema, entre d’altres la llengua hitita i el grec i el llatí arcaics.

Hi ha tres formes possibles d’escriptura bustrofèdica. En la primera forma les línies inverteixen el sentit de lectura, però les paraules no. En la segona les paraules de les línies que viatgen de dreta a esquerra també s’escriuen a l’inrevés, lletra a lletra. En la tercera modalitat i última, fins i tot els signes gràfics de cada lletra s’inverteixen, de manera que només les lletres simètriques (com ara la x) romanen inalterades.

L’exemple més conegut d’escriptura bustrofèdica és la inscripció dita pedra negra (Lapis Niger), del fòrum romà (s. VI aC), però s’han trobat fragments d’aquesta curiosa escriptura en altres indrets. En l’àrea d’influència de la cultura grega, a l’àrea mediterrània (en etrusc i en llengües itàliques), a l’Àsia Menor i a l’antiga Aràbia. Però també n’hi ha a l’Índia, Amèrica Central, l’Illa de Pasqua i al nord d’Europa (en l’alfabet rúnic).

PALÍNDROM DE LA SETMANA 

Noia sexi, a Berna fan rebaixes. Ai! On?