20 Jul

“John Ford a París”, Capítol 10

Abans del sopar a ca la veïna

per Maiol de Gràcia

M’agradaven algunes coses puntuals.

M’agradava estar viu.

M’agradava la gent, alguna gent, a estones.

M’agradava no saber de què dimonis parlaven i jugar a treure’n l’entrellat.

M’agradava la vitalitat contagiosa de tots aquells a qui no se’ls veia el llautó.

M’agradava agradar a segons qui en segons quina situació

M’agradava riure’m de mi mateix.

M’agradaven els meus secrets, tan catalans, tan poca cosa.

M’agradava treure ferro a les coses importants.

Black-White-iPhone-Street-Photography-18M’agradava trobar racons ocults.

M’agradava sortir a córrer i notar com la carn anava entrant en estat d’èxtasi.

M’agradava la dansa impertorbable de la natura, el seu extracte líquid, els cinc minuts -ni un més- de bàlsam interior.

En els dies bons, camuflat entre la gent de ciutat, m’agradava observar sense ser observat.

M’agradava ser observat sense saber-ho.

M’agradava començar un dia d’esma i acabar-lo a dalt de tot, penjat d’alguna meravella inesperada, habitualment un llibre, o una peli, o una cançó. També, molt de tant en tant, d’alguna conversa.

To i ser conscient del pas del temps, m’agradava omplir el present d’alguna cosa més que avorriment, lluny de les conveniències socioculturals, lluny dels patrons momificats.

M’agradava el fet de no poder escollir el quan ni el com ni el perquè.

M’agradaven les idees preconcebudes, desenvolupar-les per propi gaudi.

M’agradava el pessigolleig a l’espinada de la meva bondat.

M’agradaven els prolegòmens. Molt més que els finals.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *