per Jesús Lladó @JessLlad

Vaig parlar en el seu moment dels palíndroms paraula-a-paraula. Doncs ara hi torno per esmentar un cas remarcable en aquest sentit. Es tracta de Publilius Optatianus Porphyrius. Porphyrius que visqué durant el segle IV dC., sabem que va gaudir de gran prestigi durant l’imperi de Constantí el Gran (312-337), el qual, fins i tot, el tractava de “frater carissime” en una carta. Però, per motius que desconeixem, Porphyrius va ser desterrat. En la seva obra hi podem trobar al·lusions sobre el sentiment d’injustícia provocat per aquesta condemna i el dolor que li produí la separació del seu fill, així com sobre el fet que en l’exili no hi trobava el material adequat per a escriure com ell volia.

Per tal de congraciar-se amb el sobirà i aconseguir el retorn de l’exili, Porphyrius va recórrer a la seva habilitat. En recordar que en una ocasió Constantí havia llegit els seus assaigs poètics amb complaença, Porphyrius va escriure un conjunt de poemes, plens d’enginy i virtuosisme, que lloaven l’emperador; els hi lliurà amb motiu de la celebració del vintè aniversari de govern, la Vicennalia, sota el  títol de Panegyricus Constantino Augusto Dictus. L’emperador, entusiasmat amb les troballes porfirianes, li va condonar el càstig i li va dirigir una carta amb afectades i gracioses frases. Gràcies a això va gaudir del càrrec públic de praefectus urbi.

El panegíric està format per vint poemes; després n’hi va afegir set i finalment s’hi incorporaren els versus anacyclici (o sigui, palindròmics). Cal remarcar que  representa una important aportació al món de l’enigmística. En són una prova els diversos exemples de carmini figurata (poemes-figura) i la gran quantitat d’acròstics.

Pel que fa als versos palindròmics, ens hem de situar a la vint-i-vuitena peça de l’edició de Müller (Leipzig 1877, British Library). Són vuit estrofes de quatre versos palindròmics paraula-per-paraula. Per raó d’espai en transcric una estrofa i el complet el podeu llegir a l’enllaç.

Blanditias fera Mors Veneris persensit amando,

Permisit solitae nec Styga tristitiae.

Tristitiae Styga nec solitae permisit, amando

Persensit Veneris Mors fera blanditias.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Odi? Puc amar dona, nen, tirà marit, nena…, no drama, Cupido.