El seu coll

per Maiol de Gràcia

Piquen a la porta.
La veïna, que si tinc sal.
Un moment; vaig i torno.
No estàs fent res? Perquè no puges?
Així m’expliques coses. És avorrit, cuinar sola.
No pregunto pels nens. Probablement són al col·le.
Agafo les claus i pugem en fila d’un per les escales.
Vaig al darrera. Porta una camisa d’home i sabatilles liles.
Tinc tres dies lliures a la llibreria. Estic endreçant fotografies.
És el meu hobby. Bé, la meva passió. Això i molta lectura.
Vaig estudiar fotografia. Amb els nens ho vaig deixar.
Obre la porta. Estic a un pam escàs del seu coll.
Aquesta clau sempre falla. No. No. Sí! Ja està.
Hi ha cerveses a la nevera, treu-ne per als dos.
Li allargo la cervesa i se’n va a la cuina.
M’assec a menys de dos pams.
Miro com talla cebes.
L’escolto parlar.
Cabell recollit.
Coll ondulat.
Fa calor.
Molta.
Glop llarg.
Com va per París?
No sé exactament què dic.
Ella assenteix. Assenteix amb interès.
Miro l’escampall de fotos i passo a fer preguntes.
De vegades surto sola i faig milers de fotografies en color.
Després les retoco i vaig escollint aquelles que trobo millors.
Saps què? Tu surts en més d’una i de dues, ves per on.
I es gira i somriu i es redreça els cabells despentinats.
Remena i t’hi veuràs. Espero que no et sàpiga greu.
A mi? I ara. Remeno i em trobo tirant la brossa,
fullejant a la llibreria, comprant el diari.
M’agrada copsar l’anar fent de la gent.
La ceba a la paella l’envolta de fum.
S’allunya una mica i s’apropa a mi.
Si vols pots quedar-te la còpia.
Així te’n recordes de mi.
Allargo el braç dret.
Toco la camisa.
Falta aire.

Sona el telèfon que reposa sobre una prestatgeria plena d’espècies i dibuixos infantils. El despenja i saluda divertida. Escolta el que li diuen, li canvia l’expressió de la cara i pregunta si és greu. Sembla que la tranquil·litzen, però de totes maneres es regira atabalada fins que no troba uns texans que s’entafora corre-cuita. Penja i diu que s’han endut el petit a urgències; res greu, un trau al cap. Em mira i li dic que no pateixi, que ja ho apago tot i tanco de cop; que surti corrents.

Dos minuts més tard ja estic sol, amb tot el temps del món per inspeccionar el pis a consciència. Em guardo les tres fotografies a la butxaca de la camisa i m’hi poso.