26 Oct

El chacal

por Susana González Tena

¿Cuál es el secreto de la verdad? ¿Qué oscuras conexiones tiene con lo prohibido, con la cercanía del final? El límite se acerca y es capaz de tragarte, hacerte olvidar tanto tus puntos de cercanía como los que hasta entonces han sido tus centros de gravedad. Así de un plumazo se desvanece la verdad o permanece, en un instante casi eterno tu vida pasa y tiene la capacidad de transformarse, como el río nunca se calma ni se detiene, como el río tiene dos orillas, lo que hagamos entre ellas sólo es cosa nuestra.

Es una tarde de resaca inquieta en la cual la playa no ha alejado del todo la transformación que la noche produjo. Literalmente, he salido huyendo de la casa de un tal Domingo, cuya amabilidad y atención a mi persona había superado de lejos las expectativas requeridas.

Leer más

26 Oct

L’ordre dels factors

Un microrelat de Damià Bardera

Miquel Ullviu ha après, avui al col·legi, que l’ordre dels factors no altera el producte. «N’està segura, senyoreta?».

«Sí, nen, sí», li ha dit la seva mare. «Evidentment», li ha contestat el seu germà gran. El pare: «Passa a jeure i no em toquis més el collons».

Miquel Ullviu està assegut al lavabo, pensatiu. Acaba de buidar. Es moca i, amb el mateix tros de paper de vàter, es frega el cul. Amb un segon tros de paper de vàter, primer es frega el cul i després s’hi moca.

«Senyoreta, senyoreta…».


Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'”el penúltim vòmit” (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls “i alguns contes per llegir-los d’amagat”, “fauna animal”, “els homes del sac”, “els nens del sac”, “contes de propina” i “viladelsac”, tots a l’editorial “El Cep i la Nansa”. En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l’assaig “Mediterròniament. La Catalanitat emocional” (Biblioteca del Núvol, 2013).

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

26 Oct

“John Ford a París”, Capítol 17

El seu coll

per Maiol de Gràcia

Piquen a la porta.
La veïna, que si tinc sal.
Un moment; vaig i torno.
No estàs fent res? Perquè no puges?
Així m’expliques coses. És avorrit, cuinar sola.
No pregunto pels nens. Probablement són al col·le.
Agafo les claus i pugem en fila d’un per les escales.
Vaig al darrera. Porta una camisa d’home i sabatilles liles.
Tinc tres dies lliures a la llibreria. Estic endreçant fotografies.
És el meu hobby. Bé, la meva passió. Això i molta lectura.
Vaig estudiar fotografia. Amb els nens ho vaig deixar.
Obre la porta. Estic a un pam escàs del seu coll.
Aquesta clau sempre falla. No. No. Sí! Ja està.
Hi ha cerveses a la nevera, treu-ne per als dos.
Li allargo la cervesa i se’n va a la cuina.
M’assec a menys de dos pams.
Miro com talla cebes.
L’escolto parlar.
Cabell recollit.
Coll ondulat.
Fa calor.
Molta.
Leer más