Un microrelat de Damià Bardera

Miquel Ullviu ha après, avui al col·legi, que l’ordre dels factors no altera el producte. «N’està segura, senyoreta?».

«Sí, nen, sí», li ha dit la seva mare. «Evidentment», li ha contestat el seu germà gran. El pare: «Passa a jeure i no em toquis més el collons».

Miquel Ullviu està assegut al lavabo, pensatiu. Acaba de buidar. Es moca i, amb el mateix tros de paper de vàter, es frega el cul. Amb un segon tros de paper de vàter, primer es frega el cul i després s’hi moca.

«Senyoreta, senyoreta…».

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'”el penúltim vòmit” (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls “i alguns contes per llegir-los d’amagat”, “fauna animal”, “els homes del sac”, “els nens del sac”, “contes de propina” i “viladelsac”, tots a l’editorial “El Cep i la Nansa”. En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l’assaig “Mediterròniament. La Catalanitat emocional” (Biblioteca del Núvol, 2013).

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó