Un microrelat de David Vila i Ros

En el precís instant en què el lleó és a punt d’atrapar-lo, li sona el despertador. L’excursionista obre els ulls i, encara esbufegant, s’aixeca d’una revolada i llança enfurismat l’aparell fora de la tenda. I ho fa amb tanta punteria que el despertador s’estavella al cap d’un lleó que es passeja pel voltant i que, enrabiat, salta sobre la tenda, l’esberla, veu l’excursionista, fa un salt cap a ell, l’home intenta fugir i, aleshores, en el precís instant en què el lleó és a punt d’atrapar-lo…

Microrelat inclòs al recull Verba, non facta (Voliana Edicions, 2014)

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i conferències per fomentar l’ús social del català. Ha publicat Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012). Podeu seguir-lo al blog Malgrat la boira.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó