09 Nov

El chacal (2a parte)

por Susana González Tena

Es difícil concentrarse en el bar, mi intención era ordenar ideas, convocar estrategias, pero se está liando todo muchísimo.

Ellos buena gente, pero sufren mucho. Son mis amigos, mis clientes.

Pululan por ahí con total alegría, la tenista en este momento baila enfrente del ventilador con movimientos que asemejan a lo erótico, con su pelo rubio teñido y sin vida casi estático, feliz, plena en su borrachera. Pedro pulula alrededor de todos nosotros, de mí, de la tenista, del barman, sale fuera, fuma, entra fumando, sale fumando…

Leer más

09 Nov

“John Ford a París”, Capítol 19

La clau (2)

per Maiol de Gràcia

clau2La clau com a accés a totes les portes, obertes o tancades, sense fer-ne ús material. La veïna als meus braços, feliç d’abandonar durant dues hores tots els compromisos adquirits.  La veïna  amb cara d’espant, un obrir i tancar de portes de cinc segons, un futur de pors i mirades baixes, d’holes i adéus i correu fills que fem tard. Un marit que pica la porta amb violència, l’exigència d’un retorn immediat, una trucada a la gendarmeria més propera, un john ford que s’esquitlla dins d’una habitació de matrimoni, que els contempla respirar desordenadament, que abans de sortir per la porta canvia un parell d’objectes de lloc. Una fotografia, una goma de cabell.

Leer más

09 Nov

El lleó

Un microrelat de David Vila i Ros

En el precís instant en què el lleó és a punt d’atrapar-lo, li sona el despertador. L’excursionista obre els ulls i, encara esbufegant, s’aixeca d’una revolada i llança enfurismat l’aparell fora de la tenda. I ho fa amb tanta punteria que el despertador s’estavella al cap d’un lleó que es passeja pel voltant i que, enrabiat, salta sobre la tenda, l’esberla, veu l’excursionista, fa un salt cap a ell, l’home intenta fugir i, aleshores, en el precís instant en què el lleó és a punt d’atrapar-lo…


Microrelat inclòs al recull Verba, non facta (Voliana Edicions, 2014)

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és dinamitzador lingüístic i imparteix tallers i conferències per fomentar l’ús social del català. Ha publicat Ni ase ni bèstia (2010) i els assajos Català a la carta (2012). Podeu seguir-lo al blog Malgrat la boira.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó