06 Dic

Sacsó

per Xènia Ribas @canetmar80

En Martí, des de ben menut, ha estat un noi alt i desgarbat, tot esprimatxat. La situació, però, comença a canviar als vint-i-cinc anys, quan el ritme de la seva vida es transforma en un autèntic infern: treballa als matins i estudia oposicions a les tardes. Això implica que el pobre nano passa tot el sant dia assegut i, pràcticament, només canvia de postura per ajeure’s al llit a les nits. A més, la falta de temps lliure ha comportat que hagi deixat de fer esport (tot i que si és sincer amb ell mateix sempre li ha fet molta mandra). I els nervis… Ai, els nervis! Els nervis han fet que mengi compulsivament tothora totes les marranades que arreplega a la botiga de queviures de la cantonada de sota de casa.

La suma de tot això fa que, un dia, després de dutxar-se, en Martí s’esguardi el cos nu al mirall amb una certa sorpresa. D’entrada, es col·loca de front. Després, tomba primer cap a l’esquerra i tot seguit cap a la dreta per observar-se el perfil. A l’últim, es posa d’esquenes a l’espill i força el tronc fent una mitja torsió per contemplar-se el cul, l’esquena i les cuixes. Barrina que no està pas gras del tot però és evident que ha guanyat força quilos. Es torna a posar de perfil. Objectivament – conclou –, prim o gord, sóc un paio atractiu.

A poc a poc, s’adona que, quan s’asseu, li surten uns plecs ben misteriosos a la panxa. Primer són estrets, gairebé ridículs. Després, cada cop més voluminosos. A la feina – quin remei! – s’ha de contenir. Però, a les tardes, entre els llibres,… nyec, nyeeec, nyeeec… Com li agrada i el relaxa estirar-se els sacsons! És una sensació tan gustosa, tan plaent, que ni tan sols sap com explicar-la. Pensa que és ben bé com fer realitat el desig ocult i inconfés de qualsevol home: ser una dona per passar cada dia de l’any magrejant-se els pits. Bé, potser no és exactament el mateix però, mare de déu, que delitós que és! De vegades, fins i tot, se li desperten petites ereccions.

Al cap d’un any i mig, però, s’acaba la tortura de l’estudi i en Martí s’obliga a fer esport cada dia, tot i que, a la pràctica, ho aconsegueix els dimecres a tot estirar. Alhora, tampoc no té tanta gana. I, ai las! De mica en mica, veu com aquells plecs estimats es van esfumant. Es sent tan apesarat i tan trist que, per primer cop a la vida, li sembla que pot entendre la tristor dels amputats.

I, de cop i volta, un bon dia, la llum torna a il·luminar la seva vida. Entra en un bar i la veu, asseguda en un racó, mentre es cruspeix un plat gegantí de botifarra amb seques. L’atzar (i la postura) ha fet que se li hagi aixecat lleugerament la samarreta i en Martí, fitant-la bé, entreveu tot emocionat la forma inconfusible d’aquells doblecs tan enyorats. Tan rodoneta com és – pensa – per força ha de tenir uns bons mixelins!

– Hola, em dic Martí. I tu?


Els sacsons són replecs cutanis que es formen en les persones grasses. També en podem dir mixelín (paraula que, evidentment, prové de la marca de pneumàtics), tot i que aquest mot designa, sobretot, els sacsons de greix que es formen al voltant de la cintura.

I, per cert, si dieu que un home és gord, vigileu que no se us escapi la “o”. “Gordo” és un castellanisme

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *