24 Ene

Eixarrancar

per Xènia Ribas @canetmar80

Se l’ha trobada per casualitat en una guingueta de la platja: l’Eva, el mite eròtic i l’amor platònic de l’institut. Va estar-ne bojament enamorat durant molts anys. Ell, tots els nois de la classe i part de les noies. I ara s’han retrobat. Deu fer ja més de vint anys que li havia perdut el rastre.

Des que l’ha vista, a l’extrem de la barra xuclant amb deler la canya del rom amb cola, sap que la vol seduir. I la seduirà. O, en tot cas, ho intentarà. Se li atansa a poc a poc. Al començament, ella no el reconeix però tant li fa. Sap que no és un paio especialment guapo ni atractiu però sí un expert en l’ars amandi.

I ara la té asseguda a la taula de casa seva tota eixarrancada. Té la boca un xic oberta i gemega suaument, expectant a l’envestida. Alhora, l’esguarda amb els ulls plens d’anhel mentre espera el plaer.

Ell li torna la mirada. Encara no es pot creure que s’estigui a punt de tirar… l’Eva! Per un moment, pensa en el que diran els col·legues de l’institut que encara conserva quan els ho expliqui. Torna a observar-la, aquest cop de fit a fit. I, de sobte, s’adona que ni mite eròtic ni amor platònic. Que ja no la troba ni guapa ni sexi. De fet, ni tan sols li agrada. Es decideix a fer la feina, però, que els pares li han inculcat fins a gravar-li dins del cervell els valors del deure i la responsabilitat. Tanmateix, treballa maquinalment. Com qui es renta les dents o plega la roba.

Al dia següent, mentre l’Eva pensa que és un sòmines i un amant tan matusser que fins i tot es planteja que potser és verge, ell, assegut al sofà de casa, està tan capficat que li cauen algunes llàgrimes galtes avall. Deprimit, no pot aixecar la vista d’una foto del viatge de tercer de BUP d’ella posant, somrient, davant de la Fontana di Trevi. La hi havia fet sense que se n’adonés. Definitivament, l’ha ben espifiada. Ell, tot solet, s’ha carregat el seu amor d’adolescència. D’ara en endavant, quan pensi en ella, només podrà veure una dona amb les cames obertes. Ha perdut un somni per un clau.


Eixarrancar o eixancarrar vol dir separar les cames. A més, en podem dir escamarlar, que també podem fer servir si el que separem són els dits de la mà.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *