Sesta
Utilitzem sempre migdiada però també en podem dir sesta sense topar-nos amb un barbarisme camuflat. El més curiós, però, és que, amb una forma tan diferent, evoquen el mateix:
La paraula migdiada té el seu origen en el mot migdia i, per això, a banda d’una dormida, és el temps que volta les 12.00 h.
Sesta, que prové de la divisió canònica del dia, també es refereix a les 12.00 h: laudes, les 00.00; maitines, les 03.00; prima, les 06.00; tercia, les 09.00; sexta, les 12.00; nona, les 15.00; vísperes, les 18.00; completes, les 21.00.
I per què tant migdiada com sesta porten la son? Doncs resulta que les regles de Sant Benet, en ple segle XI, recomanaven tranquil·litat i repòs a l’hora sesta i el costum va agradar tant que aviat es va estendre a la resta de monestirs. A poc a poc, com que el migdia coincideix amb l’hora de més calor, tothom es va acabar apuntant a la festa en un moment en què les feines eren molt més físiques que ara.
Com a curiositat extra, anar a fer nones té el seu origen en l’hora nona, tot i que quan hi anem a fer-ne acostuma a ser força més tard de les 15.00 h…