Palíndroms 27, SEMAGAMES (2)
per Jesús Lladó @JessLlad
El buit que deixa la mort de Ramon Giné a principis del 2003 marca l’inici d’una segona etapa. Albaigès omple aquell primer buit amb un exemplar (S-58) dedicat a Giné. Tot seguit, em demana si vull fer-me càrrec de l’edició de la revista. D’entrada, la proposta m’il·lusiona però també he de dir que m’impressiona. No havia editat mai una revista, i encara que no es tractava d’una tasca professional, la cosa em feia respecte. Després de pensar-m’ho, vaig acceptar. Per què?
Feia catorze anys que era soci del CPI i col·laborador regular de la revista; havia establert una sòlida amistat amb Albaigès i el finat Ramon Giné; seguia dedicant part del meu temps d’oci als palíndroms i era una activitat molt arrelada en la meva vida; i considerava que allò que havien construït la parella Albaigès-Giné havia de continuar. Així va ser com el 2003 va començar el meu periple d’editor de SEMAGAMES.
Albaigès, com a president i jo com a editor, vam seguir, donant continuïtat i, alhora, fent innovacions. Jo ja estava capturat pels ordinadors, com la majoria, i això va ser un punt d’inflexió. Vam seguir rebent palindromistes d’arreu, palíndroms a dojo i publicant-ho com millor sabíem. Fins que el 2009 Albaigès em va manifestar el desig de plegar. Es jubilava i volia anar deixant coses.
D’aquesta manera el 2010 (S-86) començava la tercera etapa en la qual estem. De feia un temps s’havia incorporat al club Pere Ruiz, palindromista surienc, prolífic i inquiet, disposat a col·laborar amb tot, amb idees. Havíem establert una bona relació i li vaig proposar que entre els dos tiréssim el carro endavant. I així fins avui.
Ja he comentat les activitats que hem dut a terme al llarg dels anys. Una de les més significatives va ser l’edició especial del número 100 de SEMAGAMES. Una fita en el món de la ludolingüística.
PALÍNDROM DE LA SETMANA
Una mala persona nanos rep, a la mà, nu.