per Jesús Lladó @JessLlad

Juan Filloy, tal com vam veure, va ser un palindromista prolífic. Sovint se l’havia considerat el “campió del món” però actualment hi ha diversos palindromistes que han superat, almenys en quantitat, la seva producció. En canvi Darío Lacini, de qui parlava en l’anterior article, i Miguel González Avelar han tingut una producció més aviat petita. La de Lancini es va concentrar gairebé tota en el seu Oír a Darío i González Avelar, el protagonista d’avui, va publicar la seva producció palindròmica també en un sol volum, Palindromía (Grijalvo, Mèxic, 1982). El 1997, però, se’n va publicar una edició renovada, amb diversos canvis, a càrrec de Miguel Ángel Porrua, també a Mèxic. Aquesta portava per títol Palindromía, Palíndromos y otros versos extravagantes.

Miguel González Avelar (1937-2011) va ser un escriptor, advocat i polític mexicà. Membre del Partido Revolucionario Institucional, va ser senador i secretari de Cultura.

Així com el llibret de culte de Filloy, Karcino, va ser introbable durant molt de temps, el de González Avelar es podia trobar amb una certa facilitat. Per aquest motiu també va ser un referent. Des del meu punt de vista no va ser un gran palindromista però sí que té un lloc rellevant en aquest món. Els seus palíndroms, majoritàriament en forma de poema i de narracions, solien estar formats per línies curtes palindròmiques. I una de les peculiaritats, força estesa entre palindromistes d’aquella època i terra, era que acceptaven dígrafs com ch i la correspondència de les parelles y/i, b/v, o s/ç, amb la qual cosa només es pot considerar simetria fonètica, no gràfica. Vegem-ne un exemple:

No lo clavó Tçirce: Cristóbal Colón.

També frases notables com:

Si se menea, cae Némesis.

¿Oír no ser dama tu puta madre? Sonrío.

Sé oír ano y culo ver; eso, lo sé, revolucionario es.

¿Es o no se da, di, la errática, tácita realidad? “Eso no sé”.

 

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

 Tip, sóc sang i seda, desig, nas, cos, pit.

 

---

---