04 Abr

Poesia de Quima Jaume

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

No a l’oblit

En el tombant de la tarda,

rere els vidres entelats pel fred

de la cambra on jauen els records,

jo sento i veig intactes les petjades

que deixaren els teus passos.

No vull que pels camins

foscos de l’oblit

es perdin aquells mots

que proferíem i

aquells que restaren

tremolant, sense ser dits.

No vull que res es perdi

per sempre en el no-res.

[Del llibre «El temps passa a Cadaqués»]

Percaço el mot

Percaço el mot des de la nit a l’alba,

i d’ell en faig una balma perenne.

Hi tanco dins l’ungit cel de tardor,

el temps que fuig o el gust d’un instant tendre.

Per paranys de contraris t’endinses tu, poema,

vius el somni del cor dins de l’insomni,

fas un conjur en les fortes tempestes,

ets incentiu ardent en les bonances,

ets la sàvia harmonia dels contraris.

[Del llibre «Pels camins remorosos de la mar»]

 

Jaume, Q. Misterioses fruites. Antologia amb inèdits a cura de Rosa Ardid i Neus Aguado. Barcelona: Proa, 2004 (Els Llibres de l’Óssa Menor, 262).

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *