Poesia de Quima Jaume
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
No a l’oblit
En el tombant de la tarda,
rere els vidres entelats pel fred
de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes les petjades
que deixaren els teus passos.
No vull que pels camins
foscos de l’oblit
es perdin aquells mots
que proferíem i
aquells que restaren
tremolant, sense ser dits.
No vull que res es perdi
per sempre en el no-res.
[Del llibre «El temps passa a Cadaqués»]
Percaço el mot
Percaço el mot des de la nit a l’alba,
i d’ell en faig una balma perenne.
Hi tanco dins l’ungit cel de tardor,
el temps que fuig o el gust d’un instant tendre.
Per paranys de contraris t’endinses tu, poema,
vius el somni del cor dins de l’insomni,
fas un conjur en les fortes tempestes,
ets incentiu ardent en les bonances,
ets la sàvia harmonia dels contraris.
[Del llibre «Pels camins remorosos de la mar»]
Jaume, Q. Misterioses fruites. Antologia amb inèdits a cura de Rosa Ardid i Neus Aguado. Barcelona: Proa, 2004 (Els Llibres de l’Óssa Menor, 262).