Hisingen, per Júlia Díez

Hisingen

Underbart regn, en handfull stillhet

Lars Norén

No cau la nit,

Ciutat obsessionada en

No fer-se fosc

 

Els occidentals són tots silenciosos,

No utilitzen paraigües quan plou

I beuen cafè

 

A un se li fa amè observar-los,

Des del murmuri que se sent

Per les cases baixes

O a Brunnsparken,

Quan recordes que marxaràs

 

Com ja llavors fas fer,

Com sempre estàs fent,

L’abandó d’un nord per

Un altre i aquesta

Sensació d’irrealitat,

 

Un país que sempre existeix

Perquè mai no es troba