25 May

Parler

per Xènia Ribas Beltran

No es pot dir que hagi estat bufar i fer ampolles ni, a hores d’ara, que tot sigui un conte de fades d’aquells de i foren feliços i menjaren anissos. Tanmateix, amb independència d’això, ho és i molt, de feliç.

Ara ja fa un any que estan junts. Al principi, a la Júlia, malgrat que buscava desesperadament una figura materna, li va costar acceptar-ho. Però, a poc a poc, li va començar a agradar cada cop més que aquella a qui havia etzibat “tu no ets la meva mare” estigués per ella, tal com no havia sabut fer l’Alba. I a ell mateix també li va costar trobar l’encaix. De sobte, ell, que no havia estat mai un amant dels grans canvis – més aviat al contrari –, ara es trobava que estar amb la dona que estimava implicava, entre moltes altres coses, una nova i inesperada paternitat. Realment, si mira enrere i repassa aquest vertiginós últim any, li sembla quasi un miracle que hagin aconseguit arribar fins aquí.

És diumenge i dinen plegats. Mira la família asseguda a la taula i somriu. La primera mirada, evidentment, és per a la Júlia, que està molt parlera i els està posant el cap com un timbal. A continuació, fita la Sílvia, que conté una rialla tot escoltant-la mentre bressola el menut, que tot just s’acaba d’adormir. I, finalment, s’atura a observar el pare. Llavors, el somriure se li glaça a l’instant als llavis i el cor se li encongeix. És el primer cop que s’adona que en Pere no els reconeix.


Parler o parlera és una persona enraonadora, que parla molt. A més, bell parler vol dir que parla bé i mal parler que parla malament. Finament, parlera també significa ganes d’enraonar, xerrera.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *