per Xènia Ribas Beltran

Alarb significa àrab. A més, les expressions anar com un alarb i ésser un alarb signifiquen, respectivament, anar mal vestit i ser un home inculte, salvatge, ferest.

Per vergonya nostra, els diccionaris continuen recollint frases fetes que, com aquestes, reflecteixen discriminació i prejudicis, com si els àrabs fossin els únics susceptibles de no vestir bé o de no tenir un nivell cultural alt.

Quan alguna vegada m’he topat amb accepcions com aquestes, de vegades, m’he plantejat atemptar contra la filosofia de Ni mudes ni a la gàbia i confiar que, amb el temps, aquests mots s’aniran perdent fins a extingir-se. Però, tot seguit, sempre acabo concloent que no, que no vull que s’esfumin. Que el que vull, precisament, és que continuïn apareixent als diccionaris com a testimonis de la història. D’una història que, si no la bandegéssim com ho fem, ens explicaria – tal com sostenen diversos historiadors – que si els musulmans varen aconseguir conquerir tan ràpid la península Ibèrica (des del 711 fins al 720) no va ser només per la inestabilitat que hi havia sinó també perquè la població n’estava fins al capdamunt dels abusos i la violència del poble visigot i preferien els que venien del nord d’Àfrica perquè eren més tolerants i respectuosos.

Però vull que romanguin, sobretot, per vergonya nostra. Per retreure’ns que han passat molts segles des que es van consolidar aquesta paraula i aquestes expressions i encara són molts els que, més obertament o més subtilment, continuen pensant, precisament, això: que els àrabs van mal vestits (o si més no, en qüestionen les vestidures) i que tenen un nivell cultural més baix que el nostre. I així, són molts els que contemplen les diferències amb una certa tolerància però des de dalt d’un pedestal construït sobre la base d’una pretesa superioritat.

No, que no s’esborrin mai… Ni tampoc bàrbar (entre els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger però també nadiu o propi d’un país incivilitzat, incivil, rude, grosser i extremament cruel) ni mala dona, dona del públic o dona errada (prostituta). Ni bruixa (dona que practica la bruixeria però també dona vella i lletja i dona lletja i dolenta) mentre que bruixot és només un home que practica la bruixeria. Ni tantes altres…