seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

2

Tan sols tres persones a l’Univers

han sentit el que has dit: Déu, tu que ho deies

i jo que escoltava. Un dels tres, Déu,

amb tanta força em tancà les parpelles

per impedir que els meus ulls et miressin

que, si hagués mort, les feixugues monedes

no t’haurien pas exclòs més. Amic,

pitjor que cap altre és el «no» de Déu!

Els homes no podrien separar-nos

amb problemes mundans, ni els mars canviar-nos

ni tampoc doblegar-nos les tempestes;

les muntanyes no ens serien barrera:

si el cel es posés entre nosaltres,

tindríem els estels per testimonis.

14

Si m’estimes, que no sigui per res

sinó per pur amor. No diguis mai:

«L’estimo pel somriure, la mirada

o el dolç parlar… per l’opinió que expressa

que s’adiu amb la meva, i em procura

una gran sensació de benestar…»

perquè tot això, estimat, pot canviar,

canviar per tu, i l’amor així forjat

fàcilment pot desfer-se. No m’estimis

tampoc per eixugar les meves llàgrimes…

Estant amb tu podria oblidar els plors

i perdre tanmateix el teu amor!

Estima’m per amor i així podràs

estimar-me sens fi eternament.

 

21

Torna-m’ho a dir, torna’m a dir un cop més

que m’estimes. Si per ventura creus

que sona com el cant del cucut, d’esma,

recorda que no hi ha turó ni plana,

ni bosc ni vall, on la primavera

no canti el cucut per matisar els verds.

Amor meu, jo, temptada en la foscor

per l’esperit del dubte, enyorada,

maldo per sentir-te dir que m’estimes.

¿Són excessius els molts estels del cel

o ho són les flors que el curs de l’any coronen?

Diga’m i torna’m a dir que m’estimes,

que el repic és d’argent acompanyat

de l’amor al silenci del teu cor.

 

38

El primer cop que em besà, fou només

als dits d’aquesta mà amb què ara escric;

i és cada dia més blanca i més neta,

freda per al món i presta a dir «calla»

quan parlen els àngels. Ni el més brillant

anell d’ametista s’acostaria

a aquell primer bes. El segon, millor

encara, cercava el front i aterrà

entre els meus cabells. Quina recompensa!

Era la unció de l’amor, precedida

de la corona que el santificava.

El tercer es va tancar sobre els meus llavis

amb perfecció: des de llavors, a fe,

puc dir amb orgull que ja conec l’amor.

 

Barret Browning, E. Sonets del portuguès. Traducció de Dolors Udina. Vic: Cafè Central/Eumo, febrer de 2006.