13 Jun

Alarb

per Xènia Ribas Beltran

Alarb significa àrab. A més, les expressions anar com un alarb i ésser un alarb signifiquen, respectivament, anar mal vestit i ser un home inculte, salvatge, ferest.

Per vergonya nostra, els diccionaris continuen recollint frases fetes que, com aquestes, reflecteixen discriminació i prejudicis, com si els àrabs fossin els únics susceptibles de no vestir bé o de no tenir un nivell cultural alt.

Quan alguna vegada m’he topat amb accepcions com aquestes, de vegades, m’he plantejat atemptar contra la filosofia de Ni mudes ni a la gàbia i confiar que, amb el temps, aquests mots s’aniran perdent fins a extingir-se. Però, tot seguit, sempre acabo concloent que no, que no vull que s’esfumin. Que el que vull, precisament, és que continuïn apareixent als diccionaris com a testimonis de la història. D’una història que, si no la bandegéssim com ho fem, ens explicaria – tal com sostenen diversos historiadors – que si els musulmans varen aconseguir conquerir tan ràpid la península Ibèrica (des del 711 fins al 720) no va ser només per la inestabilitat que hi havia sinó també perquè la població n’estava fins al capdamunt dels abusos i la violència del poble visigot i preferien els que venien del nord d’Àfrica perquè eren més tolerants i respectuosos. Leer más

13 Jun

Poesia de Elizabeth Barret Browning

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

2

Tan sols tres persones a l’Univers

han sentit el que has dit: Déu, tu que ho deies

i jo que escoltava. Un dels tres, Déu,

amb tanta força em tancà les parpelles

per impedir que els meus ulls et miressin

que, si hagués mort, les feixugues monedes

no t’haurien pas exclòs més. Amic,

pitjor que cap altre és el «no» de Déu!

Els homes no podrien separar-nos

amb problemes mundans, ni els mars canviar-nos

ni tampoc doblegar-nos les tempestes;

les muntanyes no ens serien barrera:

si el cel es posés entre nosaltres,

tindríem els estels per testimonis.

Leer más