16 Jun

“Somnis a la carta”, Olga Guinart

Aquesta història li va passar a un amic d’un amic meu. M’ho va explicar el meu amic Ferran un dia després de fer uns “montaditos” a prop de l’estació de França.

El seu amic, August, que devia rondar la quarantena, sempre havia tingut una manera de ser despistada, d’aquesta que sovint se li atribueix als genis o als científics, només que ell no era cap geni ni cap científic, o si ho era, encara no s’hi havia posat en ferm. Era despistat i prou. Rient, m’explicava que era capaç de sortir de casa amb sabatilles i adonar-se’n quan ja feia mig matí que caminava per Barcelona…o que un cop va haver d’anar a urgències després de rentar-se les dents amb pintura a l’oli… 

Ell vivia en una mena de món paral.lel al de l’altra gent… Només semblava que connectava amb els animals i amb els nens petits, que se’l quedaven mirant com si el coneguéssin, tombant el cap, mentre el cotxet guiat pels seus pares seguia a la carrera… Fins que l’August se n’adonava i els feia un petit somriure còmplice, de seguida correspost. El que no entenia el meu amic era que fos precisament August, que segons com semblava una mica idiota, qui fos beneït, per dir-ho així, amb aquell do.

No li va explicar August el que va succeir, era home de poques paraules, s’ho va trobar escrit en un e-mail dies després que va desaparèixer:

Estimat Ferran,… No t’espantis pel que et diré, però t’escric per acomiadar-me de tu. No crec que ens tornem a veure en una bona temporada. He deixat les claus del pis dins aquella rajola que balla que tu ja saps. Fes ús de les meves pertinences com vulguis, ja no em faran falta. La bici està bé, només li hauries de netejar la cadena perquè un dia vaig untar-la amb pasta de dents. Ja m’estranyava que la vaselina fes olor de menta…

Tot va començar amb aquell somni tan real que vaig tenir. Va ser un somni?..de cop els animals em parlaven i els nens de bolquers també, sense moure la boca… Bé no em parlaven, podia llegir els seus pensaments… Al matí quan vaig sortir al carrer, vaig comprovar que la propietat del somni continuava vigent quan estava despert… Em pensava que m’havia tornat boig!  Ja no només es tombaven a mirar-me, em deien el que estaven pensant!.  Un nen galti-plè d’uns 20 mesos em va dir:

Tu també vens de l’altra banda?.  Com et va? No sé per què em posen sabates si encara no camino. T’agraden les farinetes de blat amb xocolata?

Després un gos Beagle em va ensumar i va dir:

– Tot el dia van amb presses… Tant tranquils que estàvem allà; Ahir em van deixar sol tot el dia, i jo vaig pensar:  aprofitaré per cantar. Els veïns s’hi van afegir. Deien: puto perro, me cago en tus muertos…i altres coses. No ho feien gaire bé però hi posaven ganes.  Al vespre em van pegar.  No sé perquè.  Em sembla que no m’hi quedaré gaire aquí… Val, adéu!.

Necessitava parlar amb ells!!  Però com? En veu alta?

L’endemà vaig provar de dir a un nen alguna cosa a la cua del forn.

– Qui és l’últim? , vaig dir quan vaig entrar.

– Servidora, va dir una dona que duia una nena en una motxilleta que, per descomptat, se’m va quedar mirant. Després de fer-li l’ullet, vaig dir-li amb el pensament:

– D’on venim?

– Ja no te’n recordes oi?, va dir ella sense moure la bocaEm vaig quedar de pedra!  Em sentien!!  Abans de marxar, mentre sortien al carrer em va dir en silenci:

-Aprofita els somnis!.

Després va dir en veu ben alta

-TA-TA-TA.

A partir d’aquí vaig començar a entrenar.

Cada vespre triava el lloc on volia anar i què volia fer.

El paisatge i les coses canviaven a voluntat. Fins que va sorgir la pregunta:

Què passaria si em despertés al cantó dels somnis? Podia triar fer-me físic allà o aquí?
Bé, com pots comprovar amb aquest email, me’n vaig sortir.

Som més gent, no sóc jo sòl. Un dia parlant amb un gos afgà em va dir que no era tan estrany, que segons sembla un deu per cent de persones (sense comptar els bebès) si s’entrenen poden arribar a ser uns “creua-fronteres”. Com que durant el somni fabrico el que necessito no em fa falta res. Per això crec que trigaré una mica a tornar…

4 0 8 anys. Fins que hagin canviat una mica les coses per aquí.

 

T’haig de deixar que m’esperen dues creua-fronteres i un arròs caldós de llamàntol aquí a una illeta del triangle de les Bermudes.

Ja saps, si t’animes… potser tu també ets d’aquest deu per cent.
* T’aniré informant per email. Per cert, t’ha arribat?

 

Això és el què segons Ferran li va dir August.

Des d’aquell dia jo també demano somnis a la carta.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *