seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

PÒRTIC

Jo porto dintre meu

per fer-me companyia

la solitud només.

La solitud immensa

de l’estimar infinit

que voldria ésser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perquè fossis més meu,

perquè jo fos més teva.

[Del llibre Epigrames i cançons (1938)]

II

Com l’animal ferit, morir ben sola

de cara al cel només, dins la malesa

abastada amb dolor, fora recances

d’uns lligams ja trencats, passat el fàstic

del darrer desengany, trista metzina

necessària a la mort… Morir ben sola,

els ulls de bat a bat a l’alegria

del gran despullament. Dolç oblidar-se

del dard que m’aterra, misèria d’altri

però meva també. Morir ben sola,

estalviar el meu crit en la tenebra:

certa de la Claror…

[Del llibre Cinc poemes desolats (1956)]

Poemes extrets del llibre DONES-POETES, a cura de Lluïsa Cotoner, Teresa Julio, Caterina Riba i Judith Sánchez. Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, 2011.