per Víctor Pàmies

Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs. La insistència en una mala acció o actuació forçosament acabarà comportant males conseqüències. Qui s’exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint. Perquè per fondo que es faci el foc, sempre respira. O sigui que Allà on hi ha foc, surt fum.

Un cop, o dos o tres potser no passarà res. Però si persistim en una malifeta, n’acabarem pagant les conseqüències.

Tenim altres imatges per expressar aquesta mateixa idea: Tant i tant s’estira la corda, que ve que es trenca.