27 Sep

“John Ford a París”, Capítol 48

per Maiol de Gràcia

Dilluns pel matí, 

surto al carrer. No s’hi veu una ànima. A la cantonada de Diputació amb Bailèn, una furgoneta de la policia Nacional. A Gran Via, una altra. Els suposo a l’interior, armats i a l’expectativa. Segueixo avançant i em topo amb les primeres personesTots semblen dirigir-se a algun lloc important amb pressa continguda.  Jo faig el mateix. M’apropo fins al punt de reunió i dono una volta llarga  pels voltants. Observo l’emplaçament des de diversos angles i no hi veig res estrany en cap ocasió, només furgonetes a cada cantonada. Sento el  brunzit d’un helicòpter però no aixeco la mirada. M’apropo a la porta. Passo un parell de vegades pel davant, miro quin ambient es respira a l’escala, no hi veig moviment i empenyo la porta.  Algú s’ha encarregat d’inutilitzar el pany i s’obre  sense dificultat. Un cop a dins, em dirigeixo a la porteria. M’hi endinso, tal com m’ha estat indicat, i avanço per un passadís ple de llum natural. Començo a intuir el rumor apagat d’una munió de gent. Sento passes al meu darrere: una parella jove amb tres nens, un home gran encorbat.  Surto a l’exterior d’un pati d’Eixample. Centenars de persones em miren de reüll. Ningú somriu. Em reparteixen un full i el llegeixo. Un senyor comenta en castellà que els helicòpters ja deuen haver passat la informació i que ens esperen. Tot i així cal mantenir la calma. Serà d’aquí a mitja hora com a molt. Faig una ullada general a la multitud. Veig gent amb bastó i gent amb turbant, gent amb corbata i gent amb mocador palestí. No es veu cap arma i sí moltes motxilles plenes. La gent mira els mòbils i conversa en veu baixa. No tenim televisió ni ràdio ni internet, però tots hem trobat el camí fins a l’illa pertinent. Els que tenen família al poble, parlen d’ajuntaments i escoles. Els de  ciutats petites, de centres cívics i hospitals. Es tracta de resistir tots junts i de la mateixa manera.  Se sent un tro llunyà, després un altre de més proper. Algú  anuncia que ha arribat l’hora i, un per un, sortim al carrer 

 

 

 

 

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *