28 Nov

Pruïja

per Xènia Ribas Beltran

La pruïja que sent és monumental. Però ningú no n’és conscient. Almenys no del tot. I és que, malgrat que encara és una nena, ja ha après a dissimular ben bé com una persona adulta quasi professional en la matèria. Suma ja molts desenganys a les espatlles i n’ha sabut extreure la lliçó corresponent. Als pares, no n’hi haurà mai CAP que els sembli bé. Tant se val com sigui – gros, petit, blanc, negre, alt, baix, pelut, sense ni un sol pèl, prim, gras…-, no n’hi ha ni un, ni un de sol, que sigui apte per sa filla. I això, ella, no ho porta gens bé.  No ho entén ni ho entendrà mai. Per això, s’amaga i ho porta d’estranquis, tot i els inconvenients i el malestar que li provoca tenir un secret amb els pares.

Què hi farem… Ella mateixa hauria preferit una altra cosa però, després d’haver rebut negatives a un gos, un gat, un poni, un lloro, una tortuga, un hàmster, un peix, un periquito, un conillet d’índies, cucs de seda, caragols i un cent peus, pensa que els polls no són pas una mala opció. No els pot acaronar i li costa de veure’ls però tenen l’avantatge que sempre els porta al damunt vagi on vagi. I la picor… Confia que s’hi acabarà acostumant.


Pruïja és una picor intensa, viva. A més, són les ganes vehements de fer una cosa. També se’n pot dir prurit. Finalment, el verb pruir significa produir pruïja.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *