28 Nov

Poesia d’Antònia Arbona

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Arrel de llengua

 

Ens sagnaren els llavis del menyspreu.

 

Sobreeixida del teu bes, em brostaren arrels de llengua en el cos

per a donar forma amb dits d’argila als teus pensaments.

Ens envejaren, obscenes, les banderes del record,

les tatuàrem d’alzinars dubtosos, cisellant l’aire amb la mirada,

atès que tu implorares aquest fútil destí.

Només suraren els noms sense esma ni delit,

aquells pels qui ni el vent ja no tingué recança.

D’una lenta penyora en férem disfressa eterna

cavalcant entre la llum i el domini de l’alba.

No hi hagué comiats ni mans dansant en l’aire,

ni pètals caiguts en la revolta de les llàgrimes,

hàbils com el vent clivellant els nostres somriures.

 

Fou tan sols l’inventiva d’enyorar-te

i fer-te més lluny encara per a tastar,

assedegat de marbres,

el preu de fer-te meu, i desitjar-te.

 

Lentament entraren a la cambra

unes mans tèbies esmaltades de deliris.

Els mots no fluïren, pesarosos

i la boca closa vomitava noms d’amants derrotats

que s’arrambaven, amarats de passat,

a la voravia dels silencis.

 

L’amor no perdona mai les febleses de la vida.

La penombra és el purgatori

dels enamorats del vent de la vida,

de l’alè dels déus i dels encanteris.

En la roda del temps no hi ha lloc per als indecisos,

pels qui cremen els seus mancaments

en el foc de la indocilitat i les rancúnies.

 

Només hi tenen lloc els qui estimen les paraules.

 

[Del llibre Synthesis (2000)]

 

Poema extret del llibre 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans, a cura d’Ernest Farrés. Barcelona: Proa, 2001 (Óssa Menor, 227).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *