17 Jun

Estrip art

Boig per tu, per Ton Barnils

boig

Quan vas jurar-me que realment estaves boig per una altra dona se’m va escapar un somriure incrèdul per sota el nas. No t’enfadis si et dic que a mi ja no m’enganyes. Reconec, però, que vas posar-me tendra. A la tarda, de camí a casa, el cap m’anava ple dels homes que s’havien confessat abans que tu: en Pau, aquell noi tant espigat de l’institut, que em petonejava enmig de les festes de Sant Medir, entre cavalls tronats, empentes i una pluja de caramels; en Hamza, el camell rinxolat del bar La Lluna, on rèiem les nits d’estiu quan vorejàvem la trentena i teníem la vida atrapada pel coll i la fèiem girar; el darrer va ser en Quim, l’advocat. Sí, ho accepto, vaig jugar-hi: ell només em distreia i jo vaig deixar-me estimar una bona temporada.

¿No t’adones que a tots ens devora la mateixa fam i el temps se’ns menja? Sé prou bé com t’excita que em posi la brusa blanca i oberta i la texana estripada. M’agrada que els teus ulls se’m fiquin dins dels pits i després els amaguis: fugen quan voldrien quedar-s’hi clavats. Però si m’estiro tota sola al llit enyoro allò que encara no m’has donat ¿Quantes setmanes més he d’esperar-te o seran mesos?, ¿deixaràs que passi l’estiu? ¿vols que em canviïn de departament i ja no tinguem excuses per trobar-nos a la feina? El nostre desig no cremarà per sempre,  un dia es farà cendra, Octavi, i de la cendra no se n’encén mai cap foc. Deixa de fer-te el boig i mossega’m.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *