“Los gatos de Copenhague”, James Joyce

Boig per tu, per Ton Barnils
Quan vas jurar-me que realment estaves boig per una altra dona se’m va escapar un somriure incrèdul per sota el nas. No t’enfadis si et dic que a mi ja no m’enganyes. Reconec, però, que vas posar-me tendra. A la tarda, de camí a casa, el cap m’anava ple dels homes que s’havien confessat abans que tu: en Pau, aquell noi tant espigat de l’institut, que em petonejava enmig de les festes de Sant Medir, entre cavalls tronats, empentes i una pluja de caramels; en Hamza, el camell rinxolat del bar La Lluna, on rèiem les nits d’estiu quan vorejàvem la trentena i teníem la vida atrapada pel coll i la fèiem girar; el darrer va ser en Quim, l’advocat. Sí, ho accepto, vaig jugar-hi: ell només em distreia i jo vaig deixar-me estimar una bona temporada.