15 Dic

Taleia

per Xènia Ribas @canetmar80

Ell no ho volia de cap de les maneres. Però ella no parava d’insistir-hi (“que ja veuràs que t’anirà bé”, “que aquest tema l’has de treballar”, “pensa que amb l’edat tot s’accentua”). Es va erigir en un autèntic corcó. Ell, tossut en la negativa; ella, infinitament persistent. I, com que en qualsevol batalla sempre hi ha vencedors i vençuts, en aquesta, la persistència va esclafar la tossudesa. I més després de la discussió del restaurant: llavors no va tenir més remei que claudicar.

No és que cregui pas que ho necessiti, la veritat. És cert que potser és una mica gelós però també que aquests atacs de banyes s’esfumen tan ràpid com han arribat. Això sí: sempre un cop ja ha explotat. Però i quin mal hi ha?? Bé que diuen que és tan bo d’exterioritzar les preocupacions! La mateixa Núria ho sosté. “Però és que això no és pas el mateix, coi, Martí! Que una cosa és que m’expliquis un neguit, una angoixa que tens, i una altra és que explotis com l’altre dia sopant. Que semblaves posseït pel dimoni, nen!”.

Al final, doncs, es menja l’orgull i accepta la visita amb una psicòloga que la Núria li proposa. No pensa que hagi de servir de res -jo controlo, només faltaria- però la por de perdre-la si no fa el gest pesa massa.

Arriba el dia. No pot evitar estar nerviós. Ja té nassos que hagi d’explicar la seva vida a una desconeguda. Que diantre n’ha de saber ella, va!

La Núria li somriu abans que marxi. Se li acosta i es posa de puntetes per fer-li un petó. “Vinga, amor, que ja veuràs que anirà molt bé”. Ell intenta correspondre-li fingint un fals entusiasme. I, quan es gira per adreçar-se cap a la porta, la sent que diu:

– Ah, i de passada comenta-li la taleia aquesta que tens amb els sacsons.

– Eh? Què? Però què dius ara, nineta? Si sempre m’has dit que t’encanta que te’ls estiri! – exclama, tot desconcertat.

– Ja, Martí, guapíssim. I m’agrada, eh? De veritat, que m’agrada molt. Però no deixa de ser una dèria i, per tant, s’ha d’analitzar i tractar. No fos cas que al darrere s’hi amagui un trastorn obsessiu compulsiu…


Una taleia és una dèria, una idea fixa, insistent. I un ataleiat o una ataleiada és una persona lliurada a una taleia.

 

One thought on “Taleia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *