seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Pregària

La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.

La seva mare, que no ho sap, se’n va davant la Verge

 

i encén un ciri llarg

perquè torni aviat i tingui bon temps.

 

I sense treva para l’orella al vent.

Però mentre ella prega i suplica,

 

la icona escolta, seriosa i trista, sabent

que mai no tornarà el fill que la mare espera.

Murs

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,

m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

 

I m’estic ara aquí i em desespero.

No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

 

perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.

Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

 

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;

 

sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

 

Final

Enmig del temor i de les sospites,

amb l’esperit turmentat i els ulls plens de paüra,

ens consumim i maldem cercant què cal fer

per a poder fugir del perill

segur, que tan terriblement ens amenaça.

Però ens equivoquem, el perill no és en el nostre camí:

eren falsos els missatges

(no els vàrem escoltar, o no els comprenguérem bé).

Una altra desgràcia, que no imaginàvem,

súbita, violenta, ens cau al damunt

i, no estant preparats –ara ja no és temps– ve i se’ns emporta.

 

Kavafis, K.P. Poemes. Traduïts i anotats per Alexis E. Solà. Barcelona: Curial, 1980.