21 Mar

Poesia de Konstandinos P. Kavafis

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Pregària

La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.

La seva mare, que no ho sap, se’n va davant la Verge

 

i encén un ciri llarg

perquè torni aviat i tingui bon temps.

 

I sense treva para l’orella al vent.

Però mentre ella prega i suplica,

 

la icona escolta, seriosa i trista, sabent

que mai no tornarà el fill que la mare espera.

Murs

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,

m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

 

I m’estic ara aquí i em desespero.

No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

 

perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.

Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

 

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;

 

sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

 

Final

Enmig del temor i de les sospites,

amb l’esperit turmentat i els ulls plens de paüra,

ens consumim i maldem cercant què cal fer

per a poder fugir del perill

segur, que tan terriblement ens amenaça.

Però ens equivoquem, el perill no és en el nostre camí:

eren falsos els missatges

(no els vàrem escoltar, o no els comprenguérem bé).

Una altra desgràcia, que no imaginàvem,

súbita, violenta, ens cau al damunt

i, no estant preparats –ara ja no és temps– ve i se’ns emporta.

 

Kavafis, K.P. Poemes. Traduïts i anotats per Alexis E. Solà. Barcelona: Curial, 1980.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *