Poesia de Konstandinos P. Kavafis
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
Pregària
La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.
La seva mare, que no ho sap, se’n va davant la Verge
i encén un ciri llarg
perquè torni aviat i tingui bon temps.
I sense treva para l’orella al vent.
Però mentre ella prega i suplica,
la icona escolta, seriosa i trista, sabent
que mai no tornarà el fill que la mare espera.
Murs
Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.
I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,
perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!
Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.
Final
Enmig del temor i de les sospites,
amb l’esperit turmentat i els ulls plens de paüra,
ens consumim i maldem cercant què cal fer
per a poder fugir del perill
segur, que tan terriblement ens amenaça.
Però ens equivoquem, el perill no és en el nostre camí:
eren falsos els missatges
(no els vàrem escoltar, o no els comprenguérem bé).
Una altra desgràcia, que no imaginàvem,
súbita, violenta, ens cau al damunt
i, no estant preparats –ara ja no és temps– ve i se’ns emporta.
Kavafis, K.P. Poemes. Traduïts i anotats per Alexis E. Solà. Barcelona: Curial, 1980.