21 Mar

No amarás

por Xavi Ballester

A los catorce años mi hermano Teo decidió enamorarse de las camareras, a pesar de mi advertencia de que eso de enamorarse de las camareras no era nada original. Sus intentos se prolongaron durante todo el segundo trimestre del curso, pero fracasó: los encuentros eran demasiado fugaces, apenas un “¿qué vas a tomar? Una Coca-cola, gracias”. La economía de un chaval de catorce años no daba para mucho más y por supuesto yo no estaba dispuesta a financiarle sus escarceos amorosos. Teo se dio por vencido justo con la llegada de la primavera, lo que le sirvió para romper otro de los mitos del amor. Leer más

21 Mar

Poesia de Konstandinos P. Kavafis

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Pregària

La mar ha acollit en les seves entranyes un mariner.

La seva mare, que no ho sap, se’n va davant la Verge

 

i encén un ciri llarg

perquè torni aviat i tingui bon temps.

 

I sense treva para l’orella al vent.

Però mentre ella prega i suplica,

 

la icona escolta, seriosa i trista, sabent

que mai no tornarà el fill que la mare espera.

Leer más

21 Mar

Fer catúfols, repapiejar

per Xènia Ribas Beltran

En Pere ja n’ha fet setanta-dos. Comença a tenir una certa edat però encara no es sent vell. És un home alegre i actiu. Camina mitja hora cada dia per la sorra de la platja. Sap que és important no rovellar-se. També es troba sovint amb els amics i, de qualsevol cosa, en fan una bona tertúlia. Parlen de tot: d’actualitat, de literatura, de filosofia, d’art, de la vida i, fins i tot, de banalitats com el futbol. Mens sana in corpore sano, que en diuen.

Dimarts, en Pere està escarxofat al sofà prenent un cafè ben curt – sense sucre, com ha de ser – i fumant un caliquenyo amb la sonata per a violí núm. 9 de Beethoven de fons. Sona el mòbil. Fa una ganyota. Recoi, quina trucada tan inoportuna… És el seu fill, en Marc:

– Hola, papa. Que estàs bé? Leer más