seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

El cor de les dones

Sense alè, he agafat la seva mà

i l’he posada sobre la pell humida

del meu pit esquerre.

Jo movia el cap i bellugava els llavis

sense dir un mot.

 

El cor em bategava follament

i em colpejava el pit com un sàtir

empresonat dins un bot.

Ella m’ha dit: “El cor et fa mal…”.

 

“Oh, Mnasidica -li he contestat-,

el cor de les dones no és això.

Això és un pobre ocellet,

Un colomí que agita les seves febles ales.

El cor de les dones és més terrible.

 

Igual que el fruit de la murtra,

s’abranda en la roja flama

i sota una abundant escuma.

així em sento mossegada per la voraç Afrodita”.

 

L’amor

Ah! Quan penso en ella,

la gorja se m’asseca i em roda el cap;

els pits se m0endureixen fins a fer-me mal;

m’estremeixo tota i acabo plorant.

 

Quan la veig, se’m para el cor;

les mans em tremolen, els peus se’m gelen,

una rojor de foc em puja a les galtes

i les temples em baten dolorosament.

 

Quan la toco esdevinc folla;

els braços se’m paralitzen i els genolls defalleixen.

Caic davant d’ella i em tiro damunt del llit

com si anés a morir.

 

Tot el que ella em diu, em fereix.

El seu amor arriba a ser-me una tortura

i els vianants senten les meves queixes… Ah!

¿Com és que puc anomenar-la Estimada?

 

Louÿs, P. Petits poemes de Bilitis. Traducció de Júlia Cirera i Pep Vallcorba. Pròleg de Marc Romera. Moià: Raima Edicions, 1987.