16 May

Poesia de Jordi Cornudella

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SEDUCCIÓ

No són pas els cabells, ni les ferides

obertes dels teus llavis, ni tan sols

les fredes llums del bar als tornassols

dels teus ulls en fogueres convertides,

 

que m’han fet dòcil a les envestides

del cec galop que ens mena, per revolts

ardents, enllà del fum i els alcohols,

a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

 

ha estat la música la fetillera,

i és la seva ànimaque ha fet esclaus

els cossos d’un desig que els allibera.

 

Provo de dir-t’ho, però me’n sostraus

l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?

Ja la llengua se’m perd als teus palaus.

MANLLEUS MIMÈTICS

4

ALS AFORES DEL POBLE, SOTA ELS PLÀTANS D’UN JARDÍ SENYORIAL QUE AVUI NO ESCOMBRA EL VENT D’OCTUBRE, UN AVI ESBOSSA ANALOGIES, TACITURN, MENTRE PASSA LA TARDA

 

Cau lenta cada fulla, abandonant-se

en silenci. La brança no se’n sent.

 

Pel tapís flonjo de l’oblit avança

el meu pas feble. Ell cruix, indiferent.

 

Mor un altre record, a poc a poc.

Es fa fosc, vull tornar i no sé a quin lloc.

 

Cornudella, J. El germà de Catul i més coses. Barcelona: Empúries, gener 1997.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *