16 May

Corrosión, Capítulo 20. La anécdota

Según Pere-Lluís, dos individuos de mediana edad se agarraron a trompadas en la puerta de la biblioteca ante la atenta mirada de varias personas que no se decidían a intervenir, ya que todo lo rápida que había sido la transición desde la disputa verbal hasta esos dos primeros intentos de puñetazo al hombre de la cazadora beige por parte del tipo de la camisa de cuadros azules, también lo había sido la siguiente derivada, cuando ambos contendientes se entrelazaron en una suerte de abrazo dentro del cual latía la violencia del enfrentamiento físico, pero a su vez una extraña complicidad entre los cuerpos que indeterminaba si aquello acabaría en nuevos golpes o en una escena fraternal, lo que para Pere-Lluís era una clara manifestación de nuestros días, tan proclives a la irritación, el ruido y la contundencia alrededor de las capas epidérmicas de lo cotidiano, como confusos y pusilánimes a la hora de abordar esa realidad de un modo más íntimo. Leer más

16 May

Poesia de Jordi Cornudella

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SEDUCCIÓ

No són pas els cabells, ni les ferides

obertes dels teus llavis, ni tan sols

les fredes llums del bar als tornassols

dels teus ulls en fogueres convertides,

 

que m’han fet dòcil a les envestides

del cec galop que ens mena, per revolts

ardents, enllà del fum i els alcohols,

a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

 

ha estat la música la fetillera,

i és la seva ànimaque ha fet esclaus

els cossos d’un desig que els allibera.

 

Provo de dir-t’ho, però me’n sostraus

l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?

Ja la llengua se’m perd als teus palaus.

Leer más

16 May

Espinguet

per Xènia Ribas Beltran

Li fa l’efecte que aquesta veu d’espinguet li rebentarà els timpans d’un moment a l’altre… D’ençà de la irrupció de l’Alba a l’hípica i de la ruptura amb en Marc -bé, de fet, de ruptura, res, perquè un vincle inexistent no es pot pas trencar-, no pot dormir a les nits i els nervis li estan atacant les cervicals i la panxa com si fossin l’enemic a batre. I per acabar-ho d’adobar, aquesta caparra infernal que la rosega dia i nit, nit i dia…

La Sílvia la malastruga que, malgrat que de vegades fa cara de pomes agres, sempre ha estat una professional excel·lent i una mestra convençuda amb una vocació de ferro, ara sent que tot el seu món trontolla. No només és el fet d’afegir un fracàs més a la seva llista desastrosa d’amors de merda, no. Ni tampoc que la corrogui constantment aquesta sensació de no saber quin adjectiu la identifica més bé: imbècil, somiatruites o bleda assolellada. No, el pitjor de tot plegat és que ara, de cop i sense cap mena d’avís previ, la quitxalla li fa nosa. I, sobretot, en Nil. No el pot suportar… Quan se li apropa, la seva veu tan extremadament aguda li perfora el cervell. Sense poder-ho remeiar, el rebutja. Ho nota. I el nen també… Leer más