seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

m’encalça la quimera de déu

quin espurneig

si pogués dir-ho

si pogués callar

[p. 40]

 

veig amb estupor la dansa

de les abelles la precisa

eficiència dels signes

de cops d’ala veloç

els cercles de queratina

el bull dels treballs dolços entre les flors

l’atac d’abellerols goluts

esper tot el temps que calgui

[p. 44]

 

Cotó d’aram de l’horabaixa encès,

vigor adormit sota els líquens de l’aigua,

cossos de fum, amor potent, lluna nova.

[p. 53]

 

Com un elaborat, delicat joc de mans

es converteix l’amor en un espai, una casa, un país.

T’estim esdevé un topònim.

[p. 62]

 

de Cara, H. Refraccions. Premi Carles Riba 2014. Barcelona: Edicions Proa,  març de 2015 (Els Llibres de l’Óssa Menor, 345).