Cançó sense nom, de Lluís Llach
On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?
On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?
On vas quan ja l’infant
no vol jugar
perquè el carrer
vessa de sang
i ets tu qui l’omples?
On vas quan ja l’infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el borres?
Avui no hi ha paraula perquè no tinc paraules. Només la meva condemna més enèrgica davant de la violència perpetrada l’1 d’octubre.
Dedico aquest Ni mudes i a la gàbia a totes les persones que diumenge varen lluitar, especialment a les que varen resultar ferides i, sobretot, a les dones que, per si no n’hi hagués hagut prou amb agressions físiques i psíquiques, també en varen patir de sexuals.