Poesia d’Anna Gual
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
ARA SÍ
No ho hem d’il·luminar tot.
No cal.
Tampoc hauria de ser dir, aquest llibre.
Només viscut.
Un llibre a mitges.
Un nadó sobrevivent.
Vam néixer amb ell.
Ara l’expliquem
en veu alta.
Tot el que escrivim
és sempre
una resposta
a una pregunta no formulada.
[p. 17, #mansió per a petits invertebrats]
BIO GRAFIA
Aquestes lianes m’omplen la pell.
Què ser sinó un tros d’herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.
Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.
Jo sóc la que enganxa.
La que s’arrapa.
La que creix al marjal.
[p. 50, #contra la degradació]
GÈNESI
Sota la làpida
vares dir-me que no,
que tu no,
que tu no marxaries.
I ara la làpida travessa l’ossada
i cruixen les pulsions que omplen la terra cavada.
Espetega la tapa
amb el vent immortal.
[p. 69, #cèl·lula molla de Déu]
GUAL, A. Molsa. Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016. Epíleg de Gemma Gorga. Il·lustracions d’Ana Cabello. Calonge: AdiA Edicions, octubre 2016 (Col·lecció Ossos de Sol, 21).