12 Dic

Poesia d’Anna Gual

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

ARA SÍ

 

No ho hem d’il·luminar tot.

No cal.

 

Tampoc hauria de ser dir, aquest llibre.

Només viscut.

 

Un llibre a mitges.

Un nadó sobrevivent.

 

Vam néixer amb ell.

 

Ara l’expliquem

en veu alta.

 

Tot el que escrivim

és sempre

una resposta

a una pregunta no formulada.

[p. 17, #mansió per a petits invertebrats]

BIO GRAFIA

 

Aquestes lianes m’omplen la pell.

Què ser sinó un tros d’herba fina.

Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.

 

Si volgués ser un terròs

esberlaria parets.

 

Jo sóc la que enganxa.

La que s’arrapa.

La que creix al marjal.

[p. 50, #contra la degradació]

 

GÈNESI

 

Sota la làpida

vares dir-me que no,

que tu no,

que tu no marxaries.

I ara la làpida travessa l’ossada

i cruixen les pulsions que omplen la terra cavada.

 

Espetega la tapa

amb el vent immortal.

[p. 69, #cèl·lula molla de Déu]

 

 

GUAL, A. Molsa. Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016. Epíleg de Gemma Gorga. Il·lustracions d’Ana Cabello. Calonge: AdiA Edicions, octubre 2016 (Col·lecció Ossos de Sol, 21).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *