18 Abr

Atzucac

per Xènia Ribas Beltran

L’Alba passa els dies viatjant de país en país. Coneix el mapa mundi com qui identifica cada racó de casa seva. I, quan és a Barcelona, està tot el sant dia a la feina. La veritat és que en Marc i la Júlia no li veuen el pèl.

Quan li varen oferir la primera promoció, en Marc, de seguida, la va animar a acceptar-la. “És el que has volgut sempre i has lluitat per aconseguir-ho. Ara no pots deixar escapar l’oportunitat només perquè acabem de tenir la nena”. I ella va dir que sí. Aquella vegada i unes quantes més, fins que va aconseguir ser sòcia de l’empresa. En Marc n’estava molt orgullós, de l’Alba. D’ella i, en part, també d’ell mateix. Realment, ningú no li podia negar que era un home modern i transgressor si s’encarregava ell sol de la Júlia i de la casa. “Sens dubte, – es deia en broma però amb un bri de vanitat – sóc l’home ideal per a les feministes: he estat capaç d’enfrontar-me al model patriarcal!”.

Però, ara, l’Alba passa tant de temps fora que, de vegades, en Marc s’entristeix quan la realitat li mostra, tossuda, que ja no recorda amb precisió els detalls d’aquella cara, abans tan coneguda. I, a més, s’adona que a la Júlia li falta la figura materna. Anomena mama qualsevol dona que li faci quatre festes, des de la peixatera a la treballadora de correus. Fins i tot, a la dependenta de la botiga de queviures de l’altre dia. Fins i tot… Fins i tot, a la Sílvia.

Es troba en un bon atzucac, en Marc. Ella és tan tendra i tan dolça. Tan divertida i intel·ligent. Tan bona companya. I es nota que n’està, de la Júlia. Sovint, quan jeuen abraçats al llit, fa volar coloms i s’imagina que viuen tots tres en una masia endinsada en alguna muntanya de la Cerdanya, amb un hortet petit i un camp ple de cavalls i de gossos. Potser amb algun poc i unes vaques. Esbossa un somriure. Que bonic…

Però, quan connecta un altre cop amb la realitat i parla amb l’Alba per telèfon, hi ha alguna cosa que l’atura i que li diu que no, que l’amor encara no s’ha mort del tot, Marc.


Atzucac és un carreró o un camí sense sortida. També en podem dir cul-de-sac.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *