18 Abr

Atzucac

per Xènia Ribas Beltran

L’Alba passa els dies viatjant de país en país. Coneix el mapa mundi com qui identifica cada racó de casa seva. I, quan és a Barcelona, està tot el sant dia a la feina. La veritat és que en Marc i la Júlia no li veuen el pèl.

Quan li varen oferir la primera promoció, en Marc, de seguida, la va animar a acceptar-la. “És el que has volgut sempre i has lluitat per aconseguir-ho. Ara no pots deixar escapar l’oportunitat només perquè acabem de tenir la nena”. I ella va dir que sí. Aquella vegada i unes quantes més, fins que va aconseguir ser sòcia de l’empresa. En Marc n’estava molt orgullós, de l’Alba. D’ella i, en part, també d’ell mateix. Realment, ningú no li podia negar que era un home modern i transgressor si s’encarregava ell sol de la Júlia i de la casa. “Sens dubte, – es deia en broma però amb un bri de vanitat – sóc l’home ideal per a les feministes: he estat capaç d’enfrontar-me al model patriarcal!”. Leer más

18 Abr

Poesia de Josep Palau i Fabre

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Sonet escrit de cara a la mort

En els cercles concèntrics del teu iris,

com en l’aigua agitada per un roc,

jo veig la meva imatge entre deliris,

segur només d’haver arribat enlloc.

 

La diminuta arena dels martiris

i les pedres brillants de gebre i foc

encenen les ciutats de cementiris

que habiten les fondàries d’aquest lloc.

 

El dia que es farà l’aigua quieta

i el teu ull serà net com un espill

contemplaré la meva faç perfeta.

 

I després del moment del gran perill,

amb la boca negada, i capgirat,

vindré a raure al teu fons d’eternitat.

(7 de juliol del 1945)

Leer más

18 Abr

Corrosión, Capítulo 18, La novela y el partido

por Dioni Porta

Este texto viene a colación de Ferdydurke de Gombrowicz, y de aquellos recortes de Babelia que encontré dentro del ejemplar que cayó en mis manos, y en los cuales César Aira  decía cosas tan sugerentes como que la verdadera obra de arte del escritor polaco fue esa cofradía de amigos (tan argentinos como desorientados) que Gombrowicz cultivó a su alrededor a través de una profunda y honesta concepción de la amistad, venciendo las tentaciones que el intelectual europeo desarraigado pudo tener para tratar de enrolarse en los círculos selectos del establishment porteño. Lo cual me despertó la necesidad de hablar de la sublime cuadrilla de usuarios de biblioteca de la que formé parte, pero antes me gustaría recordar a ACJ, uno de los miembros más brillantes de nuestra cofradía, y que recientemente he sabido que falleció unos meses atrás. Leer más