per Xènia Ribas @canetmar80

La Rosa ha hagut de fer una gran volta per trobar sardines per sopar. Sembla que totes les peixateries del barri s’hagin conxorxat per no tenir-ne… Tot i així, i malgrat que està ben acalorada, surt tota contenta de la botiga amb el trofeu en forma de bossa a la mà. A en Joan li agraden tant…

Just quan comença a desfer el camí cap a casa, el veu. Està a punt de cridar-lo però no sap si és per instint o ben bé per què, les paraules se li ofeguen a la boca. S’adona que vesteix texans i una camisa de quadres vermells i verds que no li ha vist mai i això li sobta. Sempre va tot mudat amb els pantalons de pinça i l’americana quan surt de treballar. Sense saber exactament el motiu, decideix seguir-lo en silenci.

Entra a un parc molt gros, camina ràpid. S’atura davant d’una mena de llac. Ella s’amaga darrere d’uns matolls i, a poc a poc, es va calmant. “En Joan deu haver necessitat relaxar-se una mica, pobre, amb tanta feina” – pensa. Se li escapa una rialleta nerviosa. Fins i tot, comença a sentir-se ridícula.

Llavors arriba algú.

I, allà, asseguda a la gatzoneta darrere d’una bardissa del parc, la Rosa observa, desfeta, com el seu marit es rebolca apassionadament amb un altre home al costat de l’estany on neden els cignes.

La paraula ha caigut en desús però la posició és d’allò més comuna. L’expressió a la gatzoneta significa col·locar-se arronsant les cames de manera que les natges toquen els talons. El que en castellà és “ponerse en cuclillas”.

I relacionat amb gatzoneta però patint encara més l’oblit, hi ha el verb agotzonar-se, que vol dir “ajupir-se, especialment darrere una mata, un marge, etc., per no ésser vist, a l’aguait”.