08 Dic

1984, How Soon is Now?, The Smiths

por Javier Avilés

<>

Lo que las cosas son. Lo que las cosas parecen. Una falsa alegría. Una demoledora visión pesimista y lúgubre adornada con preciosas melodías. La vida es una porqueriza. Y tu eres hijo y heredero de nada de particular. Tu grabadora es una nada de particular. Cierra la boca. ¿Cómo puedes decir que me lo tomo a la tremenda? Soy humano y necesito ser amado, como todo el mundo. Mira, ya he esperado demasiado y he perdido toda esperanza. Jajajajajaja. Heredero de una vergüenza criminalmente vulgar o vulgarmente criminal. Jajajajaja. ¿Qué piensas, chaval? ¿Sabes de qué te estoy hablando? ¿Sabes lo que es llegar solo y estar solo y volver solo a casa y llorar hasta desear la muerte? Leer más

08 Dic

Palíndroms 19, En català (20). Actuals

per Jesús Lladó @JessLlad

Després de parlar d’una sèrie de palindromistes catalans en actiu, tot i que pugui semblar presumptuós, no puc deixar d’esmentar-me. Altrament, faltaria a la realitat. Però no és fàcil escriure d’un mateix com a palindromista. M’havia plantejat demanar a algú que ho fes, però encara seria més presumptuós perquè forçaria aquest algú a exposar lloances de mi, cosa que no és l’objectiu. Per tant, dins del possible, ho faré com millor sàpiga. Això sí, hi dedicaré tot un capítol simplement perquè el volum i la intensitat de la meva dedicació als palíndroms, quantitativament parlant, ho requereixen.

Molt resumidament, el 1988, un article de l’ínclit Màrius Serra em descobreix i desperta en mi l’afició pel fascinant món dels palíndroms. Tal descoberta em porta a contactar amb Josep M. Albaigès, fundador de l’aleshores anomenat Club Palindrómico Internacional, i amb el redactor de la revista del club, Ramon Giné. Tot això condueix a una afició de gairebé trenta anys, a la redacció de la revista SEMAGAMES i a la copresidència del club. D’aquest periple ludolingüístic, n’han sorgit quatre llibres1, més de dos-cents articles, conferències, ponències, entrevistes, i també propiciar la creació del Fons Ramon Giné del CPI a la Biblioteca d’Igualada, centre mundial dels palíndroms. Exposo els meus palíndroms, a més de a la revista SEMAGAMES, al blog CATPALS i a @JessLlad.

Més endavant, dedicaré unes setmanes a publicar alguns articles amb palíndroms temàtics elaborats per mi. Com bé sabeu, des de l’inici en vaig publicant a el PALÍNDROM DE LA SETMANA, però avui en posaré uns quants més.

Costum català: a l’atac, mut sóc.

A Roman el Tirol florit l’enamora.

A l’atac, neu, i gel, llegiu en català.

Rolf, a la del balcó: sóc la bleda, la flor.

Ui!, vitamina a la sopa? Posa-la, anima’t, i viu!

A l’atac, mut sóc, noble, erudit, i duré el bon costum català.

A Milà, un avi romà, Lara, fatu, pacífic, a puta farà l’amor, i va nu. A Lima?

CERCO NICOTINA, LA NIT, OCI? NO CREC.

Tu, la situació general la renego, i caut. I, salut…

Sóc serf. Suo, i aplego gel, pa i ous frescos.

 


PALÍNDROM DE LA SETMANA

Sóc un cos inútil. Un ésser cínic. Res sé. Nul. I tu? Ni sóc nu cos.


  1. Sé verla al revés (amb Pere Ruíz) Editorial Praxis, Mèxic 2008

Paraules mirall (amb Maria Enrich), Editorial Barcanova, Barcelona 2013

Los palíndromos musicales, Editorial Praxis, Mèxic 2014

Els palíndroms musicals, Editorial DINSIC, Barlona 2015


 

08 Dic

Xim-xim

per Xènia Ribas @canetmar80

La Núria no se’n sap avenir. Un migdia, ja cap al tard, s’estava cruspint un plat immens de botifarra amb mongetes en un bar quan ell va entrar. Estava asseguda mig tirada endavant per tapar la teca, com sempre. Aleshores encara li feia vergonya que la gent la veiés menjar. Segur que tothom pensava que una noia tan voluminosa com ella no hauria de halar-se aquests plats. I ella ja ho provava, ja, de contenir-se. Però és que el plaer era tan immens que la majoria de vegades sucumbia. I és que el món li semblava una gran trampa plena de temptacions. Leer más