Archivos por categoría: BREUS

05 Feb

Desde la caja de libros XXX

por @librosfera

Es 2005.

Este es Lou.

Lou hace años que se separó de su mujer, y acaba de jubilarse. Tiene 66 años. Como tantos otros hombres recién jubilados, está inquieto. Si por él fuera, volvería a trabajar. Cualquier cosa menos estarse de brazos cruzados. Se trata de buscar algo que hacer. Algo con lo que llenar las horas y el vacío mental que ha dejado la ausencia del tener que ir a la oficina cada día. La Biblioteca Más Cercana es un buen refugio. Allí empieza a investigar sobre sus antepasados entre los libros de la colección local. Pero la Biblioteca Más Cercana es el destino de muchos adolescentes al salir de clase, y es un poco ruidosa. Lou preferiría un sitio más tranquilo, donde poder concentrarse mejor en la lectura y el estudio.

Esta es Tina. Leer más →

03 Feb

Dentro de los higadillos de una superrica

por Carolina Montoto

Soy la doctora M., especialista en medicina familiar y comunitaria, y hoy he vivido una experiencia singular: he entrado en contacto con las altas esferas económicas. Ahí es nada. Estaba lloviendo y, como no llevaba paraguas, he vencido todos mis escrúpulos y me he metido  en el Corte Inglés.

Cielos, hasta me da vergüenza decirlo. Leer más →

02 Feb

Palíndroms 24, Palíndroms temàtics (2)

per Jesús Lladó @JessLlad

Una setmana més, abans de continuar amb la història del Club Palindromista, exposo palíndroms de collita pròpia. Com en l’entrega anterior, classificats per temes.

No solc elaborar palíndroms sobre la base d’un tema, si no és que opto a un concurs on la temàtica ve donada. Normalment, és a posteriori que veig les coincidències temàtiques, quan, com en aquest cas, tinc la intenció d’agrupar-los. Així doncs, vegeu els que presento avui.

Corporals

  • Cos, on sóc? Cos no sóc.
  • Ixes? Sóc letal plat, el cos “sexi”.
  • Un cos sargit, ruc, curt i gras sóc, nu. 

Gastronòmics

  • Tatin, meló, sopa, rom o rap… O solemnitat?
  • Sorral? Ara musclo solc sumar a l’arròs.
  • Àpat al teu fill: all i fuet, la tapa.

Literaris

  • El Poe promet temor, people.
  • Cercà Proust suor, pa? Crec…
  • L’Odissea – dic – Ulisses, sí, lúcida és. Sí, dol.

Sines

  • Ama metones. Oh, ho sé! No té mama.
  • Llepa la sina. Regala geranis a la pell.

I m’acarona la sina,

a ritme lent, Nel,

em tira anís a l’anorac.

A mi!

 

 

 

 

02 Feb

Cric

per Xènia Ribas @canetmar80

Fa uns 50.000 anys, els humans varen trepitjar Austràlia per primera vegada. Ignorem la ruta exacta que varen seguir per arribar-hi (s’especula sobre diverses opcions) però sí que sabem que, fos quina fos, varen emprendre una travessa marítima complicada i perillosa en uns rais de bambú que havien construït amb eines (de pedra, és clar).

Normalment, quan es desplaçaven, els humans es trobaven un hàbitat bastant semblant al que havien deixat enrere. En canvi, el continent australià els devia deixar ben bocabadats (i els devia provocar més d’un ensurt) perquè allà s’hi van trobar uns animals molt estranys que no havien vist mai. Us imagineu què deus sentir si de cop et trobes palplantat al davant un animal de més de dos metres que clava uns salts enormes? I a banda dels cangurs, els grans lleons marsupials, els coales, els uombats, els llangardaixos i les serps gegants, uns ocells sense ales molt més grossos que els estruços, etc. Leer más →

01 Feb

El rècord

Un microrelat de Maurici Capdet

Quan la bala li va entrar per l’ull esquerre es va convertir en l’estràbic més fugaç de tots els temps.

Maurici Capdet és informàtic. Ha publicat en format electrònic el llibre 18 contes i ha participat en reculls d’autoria compartida (editorials Cossetània i La Quadriga). Els seus relats han estat premiats en concursos com el Víctor Mora de l’Escala, el Marcel Sentís de Torroja del Priorat o Els cinc pins de Sant Pere de Ribes.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

31 Ene

Fer la llesca

per Xènia Ribas @canetmar80

Es van conèixer a la zona del vestíbul que hi ha entre les portes 12 i 13 del tanatori de les Corts. Ella enterrava un avi que sempre s’havia mantingut fred, distant, i que amb prou feines devia haver vist unes deu vegades al llarg de la seva vida. I és que l’home trobava més atractiu cosir a trets els senglars que no pas passar estones amb la seva néta. Ell deia adéu a un parent llunyà amb el qual no sabia ben bé els llaços que els unien més enllà que era de part de mare. Només recordava que un cop, quan tenia cinc o sis anys, li va pessigar la galta i li va donar un caramel de llimona després d’empudegar-lo amb una bafarada fastigosa de tabac de pipa.

Leer más →

29 Ene

Desde la caja de libros XXIX

por @librosfera

LA BIBLIOTECA DE… YORDI BIBLIOTECA

Detrás de un señor mayor hay una señora que se impacienta. Encima el mostrador de préstamo, dos palmos de novela para pasar el mes. El señor mayor embolsa libros con lentitud. La señora de atrás, alta, estirada (quizás en muchos sentidos), sacude el joyero que lleva en la muñeca para mirar su reloj y ver que tan sólo han pasado cinco segundos desde la última vez que lo miró. Antes que el buen señor se haya despedido, ella planta su Coelho en el mostrador. Hurga en su bolso Lui Botón y saca una cartera a punto de reventar (no es una metáfora). Empieza a abrir compartimentos en busca del carné de la biblioteca. Leer más →