per Jesús Lladó @JessLlad

Porto ja vint-i-cinc setmanes escrivint sobre palíndroms, i parentela. He passat, breument, per la història d’aquest artifici verbal, els seus orígens, tipus, mecanismes germans (bifronts, anagrames, contrapets), documents històrics i una sèrie dedicada a palindromistes catalans rellevants (tant del passat recent com actuals). Ara li ha arribat el torn a un personatge fonamental del món dels palíndroms: Josep M. Albaigès i Olivart.

El juny de 1987, Albaigès va fundar, amb catorze amants més dels palíndroms, el Club Palindrómico Internacional|Internacional Palindrome Club. Persones de procedències tan diverses com Estats Units, Israel, Nova Zelanda, Argentina i Europa (Txecoslovàquia, Holanda, Alemanya i Espanya) es van aplegar en aquest projecte. D’aquest impuls inicial en va sorgir la revista SEMAGAMES, la primera i única al món dedicada a aquest artifici i que aviat farà trenta anys que es publica ininterrompudament.

Josep M. Albaigès (Juneda, 1940-Barcelona, 2014) fou un home de cultura en el sentit més ampli de la paraula. Enginyer de Camins i economista de formació i professió, va aprofundir i especialitzar-se en camps tan diversos com l’onomàstica (va ser president de la Societat Catalana d’Onomàstica), la història, la matemàtica recreativa, la ment humana i la ludolingüística. De la seva afiliació a MENSA (Associació de persones amb alt nivell intel·lectual), en neixen CARROLLIA (dedicada al món de Lewis Carroll) i BOFCI (Boletín Oficial de la Facultad de Ciencias Inútiles) proper al món de la patafísica. De tot aquest background, concretament de la Càtedra de Literatura Potencial (LIP), en sorgeixen, com ja he esmentat, la fundació del CPI i la revista SEMAGAMES.

Albaigès va escriure un centenar de llibres entre els quals destaquen títols com “¿Se atreve Vd. con ellos?”, “El número pi”, sobre matemàtiques, “La senda del cardamomo”, “Alcibíades, el primer griego” i “Sila, el último republicano“ de narrativa històrica, i sobre lèxic i onomàstica “Diccionario de palabras afines”, “Diccionari de noms de persona”, “El gran libro de los apellidos”, “Enciclopedia de los nombres propios” i “Enciclopedia de los topónimos españoles”, entre altres. En el camp de l’humor, “La divertida incultura”, “En dos palabras: ¡a-lucinante!” i “Quin tip de riure!”. El seu últim llibre va ser una autobiografia de l’època de la infantesa al seu poble “Records de l’any de la picor”.

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Tenir al cos un so mòrbid i bromós, nu so: clarinet.