Estrip art
Evoco, per Núria Ros Obrador
Discretament,
tenyit de porpra,
el cel del passat
m’apropa calidesa
en vessar lleixiu sobre el marbre de la cuina.
Eixida d’olors,
moreno de sol d’estiu,
llum de flors i de fruites,
tot ple de fang per fer pastetes
i de racons per amagar-se
a tota pressa.
Sempre corrent
però sempre en present.
So d’ocells que són persones,
ràdio de galena xafant closques,
estones perdudes per aprendre el què ja toca.
I sempre,
fugida endavant
sortint de puntetes
per la porta del darrera.