17 Oct

Neulir

per Xènia Ribas Beltran

Sempre li havia atret l’oceà. Recorda nítidament que, quan era ben menuda, s’alçava del llit i observava com els pescadors es feien a la mar. I es quedava així, recolzada sobre l’ampit de la finestra de l’habitació fins que les primeres llums donaven pas a un sol immens i d’un taronja encès, com si fos una bola de foc enorme. Amb el temps, es va convertir en la seva forma d’escapar d’una solitud que va començar a acompanyar-la des que era molt jove. Massa jove. La seva germana petita, sempre tan dèbil i neulida, no va poder resistir les penúries i els va deixar molt aviat. El dolor va fer embogir la mare, que va emmalaltir i també se’n va anar. I el pare, sense saber gaire bé què fer amb una nena que el fitava des dels racons amb la boca badada i els ulls plens d’interrogants, va fer la maleta i va creuar la porta de l’entrada a negra nit per no tornar a traspassar-la mai més. Des de llavors, la casa gegantina i ella sola. Leer más

17 Oct

Poesia de Maria Josep Escrivà

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Nota al marge

Explique llatí a una doneta

de mil rulls en caigudes rosses.

Prepare el dinar minuciosament,

sense oblidar cap detall

del ritual diari.

Agrane la pols perquè ningú no pense

que m’agrade veure el temps,

trepitjat a sota

dels meus passos.

 

Amague objectes desagradables

a la vista (a la meua sobretot).

Classifique cartes a dintre una caixa

de sabates i apunte «comprar carpeta»,

per tal de fer-hi el mateix,

amb les factures que se’m descontrolen.

 

(De tant en tant em deture

en les meves ocupacions i et mire

el cos de paper que avui he inclòs

entre tots els objectes caríssims

que conformen ma casa.)

 

Em repasse fotografies entelades

per centenars de canvis de lluna

i en faig un collage, de rojos

i grisos i vores dentades.

 

Després encara tinc temps d’escriure

i de llegir en veu alta,

per sentir-me la veu quan toca

les parets. I em canse

de no badar ja

paraula

ni amb les hores que van estimbant-se

rellotge avall.

 

[Del llibre Remor alè (1993)]

 

Poema extret del llibre 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans, a cura d’Ernest Farrés. Barcelona: Proa, 2001 (Óssa Menor, 227).