13 Mar

Orb

per Xènia Ribas Beltran

La Història. La Història amb majúscula. La Història viu en un pis cada vegada més petit i rònec. Ja fa temps que no surt gaire de casa. Tampoc no la va a veure quasi ningú. Tan sols alguns individus – quatre gats incompresos – que, de vegades, s’il·lusiona pensant que l’estimen i la comprenen.

El que sí que fa, la Història, és observar des de la finestra del menjador, que dóna al carrer. Des d’allí, veu passar riuades de persones impertèrrites, indiferents. Sovint les interpel·la.

– Per què m’ignoreu? – els diu –. Si jo us podria ajudar a desfer atzucacs i embulls en què us trobeu.

– Per què em bandegeu? Si, amb mi, tot seria més entenedor i, segurament, més harmònic.

– Per què em menysteniu? Si us podria servir per evitar que repetiu els errors persistents de sempre o, si més no, a decidir amb més consciència. Leer más