por Xavi Ballester

Ahir a la nit vam arribar massa tard, feia massa fred i estàvem massa cansats. Hem dormit en llençols nets que feien olor d’algú que no érem nosaltres, envoltats de les nostres maletes velles que no vam tenir esma de desfer abans d’allitar-nos.

Tons pares ens han cedit l’habitació de matrimoni, tot un detall. Em llevo, no hi ets. Assegut a l’espona del llit veig que les maletes estan buides i la roba desada als armaris. M’agrada pensar que t’has afanyat a iniciar la conquesta de la casa, tot i que quan vas per feina no les tinc totes. Però aquest cop no tinc ganes de discutir més, ja vam discutir prou amb els del banc i no ens ha servit per a res. Aquest cop vull fer bé les coses, ho he decidit, m’hi esforçaré de debò.

Miro per la finestra: núvols. Ens espera un matí llarg. Baixo.        Leer más →