Poemes,  Dioni Porta

RAONS

Els adults estan programats per pensar

i nosaltres fets per jugar.

Alimentar pelutxos. Empresonar-los.

Comptar llaunes buides des del cotxe.

Fer curses de daus entre molles d’entrepà

i assemblees de nines per fi polititzades.

Els caramels ens ensenyen a mossegar

i els escacs, que primer moren els sequaços.

L’univers és la rèplica somorta

del joc iridescent amb uns còdols.

Infància promesa però inacabada

per culpa de la raó,

innecessàriament carregada de raons,

sempre grunyint

amb l’ajuda de resums subjectius.

Plètora de doctrina

contra la fragilitat indestructible

d’un castell imaginat.

Leer más →