Pocs diners i moltes penes, Uriol Gilibets

Pocs diners i moltes penes. Ah! I més familiars que una conillera en època de bonança. Així era la família Rodríguez. Penúries, misèries, mancances, pobresa, necessitats… Dickens s’haguera posat a plorar coneixent la meitat de les desventures d’aquells pobres desgraciats acostumats a viure de cara al fang. Dia de festa grossa era el jorn que arreplegaven alguna fruita rosegada per les rates o, directament, el jorn que trobaven la rata i la podien fer girar tot rostint-la a l’ast. Els seus veïns alguna vegada els havien vist beure’s la seva pròpia orina. Continuaven narrant el seu testimoni dient que no feien pas mala cara, ans al contrari, el més vell de tot sempre demanava per repetir mentre s’escurava el regalim groguenc que besava per la comissura dels llavis amb la llengua.

Sí, aquesta podria ser la família Rodríguez, però no ho és. És el retrat de la família Batlló, podrida de diners, d’enveja i d’electrodomèstics intel·ligents. El temps ens posa a tots la mateixa cara i per molt lluny que ens quedi, els camins cap a la desgràcia són inescrutables.