29 Sep

Estrip Art, per Uriol Gilibets

Pocs diners i moltes penes, Uriol Gilibets

Pocs diners i moltes penes. Ah! I més familiars que una conillera en època de bonança. Així era la família Rodríguez. Penúries, misèries, mancances, pobresa, necessitats… Dickens s’haguera posat a plorar coneixent la meitat de les desventures d’aquells pobres desgraciats acostumats a viure de cara al fang. Dia de festa grossa era el jorn que arreplegaven alguna fruita rosegada per les rates o, directament, el jorn que trobaven la rata i la podien fer girar tot rostint-la a l’ast. Els seus veïns alguna vegada els havien vist beure’s la seva pròpia orina. Continuaven narrant el seu testimoni dient que no feien pas mala cara, ans al contrari, el més vell de tot sempre demanava per repetir mentre s’escurava el regalim groguenc que besava per la comissura dels llavis amb la llengua.

Sí, aquesta podria ser la família Rodríguez, però no ho és. És el retrat de la família Batlló, podrida de diners, d’enveja i d’electrodomèstics intel·ligents. El temps ens posa a tots la mateixa cara i per molt lluny que ens quedi, els camins cap a la desgràcia són inescrutables.

29 Sep

Daños colaterales de un verano too much fou

por Carolina Montoto

Soy la doctora M, especialista en medicina familiar y comunitaria, y lejos de mi voluntad convertir este post en algo parecido a una sesión de psicoterapia virtual. Pero hay una cuestión acuciante que me preocupa y que pretendo resolver aquí.

Sin embargo, antes hay algo que debo explicar.

La vida a veces nos lleva por derroteros inexplicables, y yo, imprevisible como soy, un buen día de agosto me monté en un autobús turístico y conocí a un hombre. Creo que eso ya lo he contado. Lo que no he dicho es que ese hombre se llama Carmelo, tiene treinta y siete años, dos hijos, una hipoteca y un plan de pensiones de la entidad bancaria donde trabaja. Una joya. Leer más